En Jordi Palli sempre ha tingut traça a retrobar la paraula que habita encallada als
objectes trobats, amuntegats o perduts, bàsicament en aquest entorn rural que
l’atrau i que admira, i despertar-ne a la seva pallissa-taller l’ànima que du
incrustada a la pell, i fer-ne pregunta que ens qüestionarà quan hi instal·lem la
mirada, en atracció, en instant, en temps retrobat. (…)